Necròpoli de Monterozzi

Infotaula de geografia físicaNecròpoli de Monterozzi
(it) Necropoli dei Monterozzi Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusNecròpolis, jaciment arqueològic, immoble, parc arqueològic, museu nacional d'Itàlia, museu i museu del Ministeri de Cultura italià Modifica el valor a Wikidata
Part deNecròpoli de Tarquinia
Necròpolis etrusques de Cerveteri i Tarquinia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaTarquínia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióvia Ripagretta, s.n.c. - Tarquinia Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEtrúria Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 15′ 02″ N, 11° 46′ 11″ E / 42.25044°N,11.76986°E / 42.25044; 11.76986
Dades i xifres
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 129,36 ha
zona tampó: 3.108,0701 ha
exposició: 10.000 m² Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data2004 (28a Sessió)
Identificador1158-002
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
Visitants anuals21.550 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Instal·lacions i serveiscafeteria Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtarquinia-cerveteri.it Modifica el valor a Wikidata

La necròpoli de Monterozzi (en italià, necropoli dei Monterozzi) és una necròpoli etrusca, situada a prop de la ciutat de Tarquínia a Itàlia. Ha estat inscrita en la llista de Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al 2004 juntament amb la necròpoli de la Banditaccia.[1]

Descripció[modifica]

El jaciment conté 6.000 tombes cavades a la roca, de les quals es coneixen 200 de pintades (és a dir, el 3%, de les quals 50 se'n poden visitar). Les més antigues es remunten al segle vii aC. En la seua majoria, són tombes d'una cambra (volta amb dos ponts i la vora simulada en terracota a dues aigües, amb una sola habitació per a una parella).[1]

La qualitat dels frescs ofereix informació sobre els ritus etruscs, però també sobre la pintura grega, quasi desapareguda al món.[1] La major part d'aquestes tombes han estat descobertes i excavades al segle xviii després d'haver estat saquejades i molt degradades pels tombaroli.

Les darreres excavacions del s. XIX es remunten a 1894 i es reprengueren al 1958 amb la invenció del periscopi Nistri, executat per la Fundació Carlo Maurilio Lerici, enginyer milanés, que permeté revisar la presència de frescs abans d'emprendre els treballs.[2]

Si bé és possible admirar els frescs in situ a les tombes, els objectes que contenien es conserven localment, en part al Museu Arqueològic Nacional de Tarquínia, així com alguns frescs significatius en foren retirats i transferits a reconstruccions de tombes (tomba del navili, tomba de Triclini, tomba del Carro, tomba dels Lleopards, tomba de les Olimpíades...).

Tombes més importants[modifica]

Escala d'entrada a una tomba
  • Tomba del guerrer
  • Tomba de la caça i de la pesca
  • Tomba de les lleones
  • Tomba dels auguris
  • Tomba dels malabaristes
  • Tomba dels lleopards
  • Tomba de les garlandes
  • Tomba del baró
  • Tomba de l'orca
  • Tomba dels escuts
  • Tomba de Triclini
  • Tomba del jaç fúnebre
  • Tomba de la nau
  • Tomba de la flagelació
  • Tomba de les olimpíades
  • Tomba dels bous
  • Tomba de la donzella
  • Tomba dels caronts
  • Tomba Cardarelli
  • Tomba dels bacants
  • Tomba del tifó

Galeria[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • M. C. M. Lerici (1959). Prospezioni archeologiche a Tarquinia, La necropoli delle tombe dipinte, Milà.
  • Stendhal. Les tombes de Corneto (Corneto era el nom donat al segle xix a Tarquinia, l'antiga Tarquinii).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Necròpoli de Monterozzi